Molt bé, molt bé!!

"Molt bé", "molt bé", sentireu a vegades que algú crida des de la grada. I no us extranyeu si realment no heu vist res mereixedor d'aquesta valoració. Senzillament, és així.

Hi ha pares desorientats que desorienten els seus fills. L'Hiparc no és partidari de treure-los-els la custòdia per mals pares, ja que ho fan honestament i amb bones intencions. Però no s'adonen que estan fabricant persones imbècils. I sí que caldria fer-hi alguna cosa.

Un nen és una pàgina en blanc. Tot el què els seus pares hi aboquin, en qualsevol sentit, s'hi veurà reflectit. Un nen necessita referents com l'aire que respira. Saber el què està malament i el què està bé. Saber què es pot fer i què no. I, sobretot, saber obrir els ulls i saber fer servir el seu cervellet.

Quan l'Hiparc era jugador en actiu, hi havia partits en què el seu equip perdia. I si el seu equip perdia, era després d'haver-s'hi deixat la pell durant tot el partit. A la sortida, esperaven els pares. En algun cas, els fills encara havien d'aguantar algun comentari negatiu o recriminatori, per haver perdut.

Ara res d'això. Pot donar-se el cas en què els nens ES TOQUIN ELS NASSOS durant tot el partit i, a la sortida, encara els pares els portin de calçotada. I NO PASSA RES.

Ara, quan un nenet falla, se l'ha d'animar!! POBRET!! No sigui cas que es desmoralitzi!!

I no només aquests pares no aconsegueixen que el nen no es desmoralitzi, si no que el fan feble mentalment, amb poca o nul·la capacitat per assumir les seves responsabilitat (ja que no se li demanen), mancat de referents, desorientat i mancat de valors.

No se'ls acud fer-li la reflexió, per exemple, de la responsabilitat que té, davant d'ell mateix, però també davant de tots els seus companys, de fer el gol. Tampoc vull dir que se l'hagi de lapidar, però en cap cas cridar, i ben fort, MOLT BÉ.

Quan sigui una mica més gran, i potser treballi en una empresa, si algun dia aquest nen la caga, el pobre també s'esperarà que algú li digui 'molt bé', com feien el seu papa i la seva mama. I el què rebrà és una patada al cul.

Davant d'això, el nen esdevingut adult, potser retreurà als seus pares de no haver-lo preparat correctament per la vida. Però fins i tot en aquests moments, segurament els pares li diran que tot va ser culpa del seu entrenador, que no va fer bé els canvis, o que no el va animar prou.